Posats a escollir és preferible que els candidats surtin amb prou temps per explicar, sense embuts que és el que presenten. La teoria del perill de desestabilització sembla una mica infantil. Un entrenador com Josep Guardiola sembla difícil que deixi entrar nervis al vestidor perquè s'enceta un procés electoral. No hi ha motiu, perquè coneix massa bé la casa i evitarà amb tota seguretat que li donin gat per llebre. D'altre banda, s'ha de suposar que els jugadors el que han de fer és intentar jugar de la millor manera possible i a ben segur que això és el que faran més enllà de qui sigui el president i de qualsevol circumstància electoral. I si els jugadors no ho entenen, a ben segur que ja hi haurà qui els hi farà entendre.
El que interessa a la institució, això sí, és que el procés electoral és faci amb la calma més gran possible. Sense escarafalls ni joc brut. Que tothom presenti el seu projecte i que el soci, que no és gens tonto, ja decidirà lliurament i és molt possible que tingui present altres aspectes que el merament esportiu. Potser a partir de gener seria un bon moment perquè tots aquell que vulguin realment ser presidents del Barça ho indiquin amb claredat. Seria la millor manera que ningú no amagués res el soci veies de quin peu calça tothom.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

OPINIÓ | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera