El president del Barça, Joan Laporta, va ser entrevistat el passat dilluns dia 2 de desembre pel periodista Ramón Besad'El País. Durant l'entrevista hi ha una sèrie d'afirmacions que criden força l'atenció. Laporta segueix en la línia de sempre, es veu fort pels resultats de l'equip i aprofita per passar factura a aquells que creu que l'han traït. De totes les frases del president, s'han de destacar tres: la primera és la que fa relació amb el possible increment del seu patrimoni des de que és president del club.
La seva resposta textual a la pregunta de Besa és: "Tengo mis negocios y trato de que vayan bien, pero nunca a costa del club. Ser presidente del Barcelona aumenta la capacidad para relacionarte con mucha gente. Es una etapa; un privilegio. También he pasado por situaciones familiares muy complejas." Què vol dir Laporta quan esmenta que presidir el Barça dona molt contactes personals? Esperem que no signifiqui que són contactes que ell ha fet servir pels seus negocis particulars. Desitgem que en cap cas, hagi barrejat la seva tasca professional amb el seu càrrec institucional. El president hauria d'aclarir-ho, però a primer cop d'ull queda força lleig. La segona resposta digne d'atenció és quan fa referència a presidents anteriors. Laporta indica que "No somos comparables. Yo me posiciono y comparto las decisiones con el consejo". No sabem si Laporta és o no comparable amb presidents anteriors. Però si l'argument en el que es fonamenta la seva afirmació, és que ell comparteix les decisions amb la junta, estem davant d'un argument quasi patètic en una persona a la que catorze de divuit directius li han marxat durant el seu mandat, precisament pel seu tarannà que han titllat d'individualista. Fa ben poc un dels vicepresidents dimissionaris, Marc Ingla, va afirmar clarament que "no veia cap canvi en l'actitud de Laporta". Desprès de l'èxode massiu, primera etapa Rossell i companyia, segona etapa, Soriano i companyia, sentir al president parlar de decisions col•legiades a la junta sembla més aviat una presa de pèl. El tercer punt fa referència als escàndols provocats per les seves actuacions dels darrers anys: l'actuació a la llotja de Manchester, l'acte de mala educació amb el seu xofer, l'incident amb el soci a les semifinals de la champions league, l'estrany cas del robatori del seu ordinador (sobre el que ha declarat que ni tant sols el busca) o el famós discurs de "al loro", dirigint-se a les penyes amb un to desafortunat. Laporta indica que criticar-lo per això és molt poca cosa, molt dèbil, que allò que importa són els ideals. Sembla que el president oblida que no només per això, evidentment, però també per aquests actes, quasi 24.000 socis li van dir que marxés. Més del 60% dels que van votar la moció de censura. I aquests socis, els únics propietaris del club, quasi el fan fora per "aquests dèbils motius". Són els mateixos que ara se n'alegren molt de les victòries de l'equip, però que sincerament voldrien veure a llotja de l'Estadi un president que no hagués protagonitzat aquests actes en els que propi Laporta va dir que no es reconeixia. Una cosa no té res a veure amb l'altre.
