Que el president d'una de les comissions més importants del club, al que se li suposa una absoluta independència respecte a la junta directiva, sigui proposat com a directiu diu molt poca cosa a favor de la seva imparcialitat i del respecte que des de la seva posició institucional ha de tenir envers al soci. De fet, aquesta actuació ens ha de sobtar poc. Cal recordar que parlem d'una persona que en època de la moció de censura el passat estiu va indicar que "si triomfa, jo no penso fer absolutament res", vulnerant les funcions que expressament indiquen els estatuts del club i amb clara intenció de determinar el vot dels socis sobre la consulta, amenaçant sobre una possible inactivitat del club. Estem parlant d'un home fins fa poc no podia ser ni directiu, perquè no tenia els anys d'antiguitat mínima exigible i va alliçonant de barcelonisme a tots aquells que el volen escoltar. Si es produeix és una designació de difícil justificació davant del soci i dona perillosa que pot traspuar la imatge d'un pagament per favors prestats.
El mateix es podria afirmar sobre la designació de Magda Oranich. De moment, un síndic que brilla per la seva inactivitat. En aquests moments, Oranich hauria d'estar més preocupada i per assegurar un just repartiment d'entrades entre els socis per la final de la copa contra l'Athletic i la "final four" de bàsquet que per altres coses. Aquesta i cap altra és la seva prova de foc. En cas contrari, hauria de replantejar-se d'ocupar el lloc que ocupa.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de les 2 entrades Barça-València del 14 de març. Fes-te admirador/a per participar i opinar

OPINIÓ | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera