"Sempre és possible justificar allò que vulgui. Fins i tot les coses més inversemblants i repugnants". Aquesta frase s'atribueix a un polític anglès del segle XIX i la realitat sembla confirmar-la dia a dia. Les declaracions del president del Barça, Joan Laporta, abans del partit contra el Màlaga, són una mostra més d'aquesta realitat. Laporta en un intent esperpèntic d'evitar qualsevol mena de responsabilitat sobre el tema dels espionatges va afirmar que "em tenen ganes" i que "el tema surt ara per interessos electorals". Les dues afirmacions són dignes d'una mena de "delirium tremens" d'un president que no sap com explicar uns dels grans escàndols, i ja en van molts, del seu mandat".
Sobre la primera afirmació cal indicar que es cau per ella mateixa. Qui li té ganes? Si les investigacions als quatre vicepresidents van ser encarregades pel propi director general del club, Joan Oliver. És Oliver qui li té ganes? Perquè en cas contrari no s'entén l'afirmació. Aquesta recerca de l'enemic exterior és típica d'aquells dirigents que veuen conxorxes per tot arreu i que plantegen allò de "amb mi o contra mi sense condicions". És ridícul. Les investigacions no han estat encarregades per ningú de fora que vulgui malmetre la imatge del president ni del club. Ha estat la pròpia directiva, mitjançant Oliver, que s'ha fet aquesta mena d'"haraquiri". Més greu encara és la segona afirmació. De manera patètica, Laporta intenta posar l'èmfasi en el fet que la notícia surti publicada. Trampa burda que no s'aguanta per enlloc. El greu no és que surti als mitjans de comunicació. El greu i l'eix central del tema és que els fets s'han produït. El mes important no és que els companys del El Periódico ho publiquin. L'element cabdal és que l'espionatge sigui realitat. Això és el que hauria de preocupar al president. Si els fet no s'haguessin esdevingut, no s'haurien publicat. Així de senzill. Hi ha un últim element que voldríem comentar i que, segons l'opinió d'Esportscat.com és clau: el president Laporta s'ha fet responsable i veu correctes les actuacions del Sr. Oliver. Costa de creure que un president no sàpiga que el seu director general espiés a quatre vicepresidents, però donem-ho per bo, perquè no hi ha proves que indiquin el contrari. El que no és de rebut és que un moment destapat l'afer el president no hagi cessat al Sr. Oliver de manera fulminant. Com no ho ha fet, per omissió, s'ha d'entendre que Laporta aprova les actuacions d'Oliver i les dona com a bones. És difícil pensar quin motiu hi pot haver per no cessar a un executiu que ha fet una cosa tant repugnant. Posats a ser malpensats, no serà que si Oliver s'en va, pot parlar de moltes coses? No serà que hi ha por? Sort que d'aquí poc hi ha eleccions.`
