L’Espanyol ha caigut amb estrèpit davant l’Sporting de Gijón i diu adéu de forma definitiva aEuropa. Els asturians s’han avançat només començar la segona part amb un gol de Colunga i han sentenciat els blanc-i-blaus amb dos ràpids contracops materialitzats per Trejo i Bilic. La graderia perica ha acabat acomiadant els seus amb una sonora xiulada, tant a nivell col·lectiu com individual, on Uche i Coutinho han estat els pitjor parats.
La inspiració brillava per la seva absència en els primers compassos del duel. Tot i que l'Espanyol semblava entrar amb la convicció de tenir la pilota, era més aviat l'Sporting el que aportava certa creativitat a dalt i buscava amb perill la porteria defensada per Cristian. De fet, l'associació entre el doble pivot i els homes de dalt asturians de ben poc no feia costar més d'un ensurt a la defensa blanc-i-blava.
Els pericos no s'entonarien fins tocada la mitja hora, després que Verdú no pogués culminar amb èxit una gran jugada de Coutinho pel carril central. La parada de Juan Pablo, que tocava l'esfèrica per primera vegada, ajudaria no obstant a despertar els locals. Des d'aleshores i fins al descans arribarien les oportunitats per Sergio García, que dispararia fora després d'una bona jugada personal, per Coutinho i Verdú a la sortida d'un córner, i finalment per Uche, que enviaria per damunt del travesser un cop de cap dins l'àrea. Tot i aquest rush final, però, el 0-0 se seguia mantenint inamovible a la fi dels 45 primers minuts.
L'Espanyol reprenia el matx amb la ferma intenció de trencar un empat que no beneficiava ni a uns ni altres. Ho feia amb força, i la prova eren les jugades d'Álvaro -substitut de Cristian Gómez a la mitja part- i de Dídac, que rondaven el gol entre el 46 i el 47. Així que quan menys caldria esperar-ho arribaria la gerra d'aigua glaçada amb d'Adrián Colunga com a botxí. L'asturià aprofitava la pentinada enrere de Sangoy a una centrada de Trejo per controlar tot sol dins l'àrea petita i batre de xut creuat amb la dreta a Cristian. Europa s'esfumava pels de casa i la graderia ho feia pagar amb tímids xiulets, que posteriorment es convertirien en protesta massiva amb tot el que quedava per venir.
I és que més enllà d'alguna ocasió aïllada i amb poc perill , els blanc-i-blaus ja no van fer res. Els de Clemente, en canvi, amb un sistema de joc molt simple i definit -defensar a partir de mig camp i sortir al contracop-, només van necessitar dues contres matadores per sentenciar els de casa. El 0-2 vindria a càrrec de Trejo, que culminava amb tota la tranquil·litat del món un u contra u amb Cristian després de l'excel·lent passada a l'espai de Colunga. El tercer, recordant el primer dels asturians i ja complert el 80, el faria Bilic. La parsimònia amb què el serbi controlava la bola evidenciava novament la falta de concentració defensiva, que mai va estar present quan se la requeria. Aquí es quan el públic esclatava definitivament i fins i tot se'n burlava dels seus corejant irònicament les passades horitzontals dels jugadors.
Cop dur per un Espanyol que, ara sí, s'acomiada definitivament de la Europa League i només aspira a acabar amb dignitat la temporada. L'Sporting, per contra, continua amb la seva escalada i mira amb fe cap a una permanència que de mica en mica sembla més a l'abast.
